divendres, 29 de gener del 2010

4 brots verds... de moment...


jordigarcia.cat

Fa ja alguns dies a en Josep, que duu quasi un any a l’atur, li han proposat treballar altre cop. D’entrada a mitja jornada, però amb perspectives de treballar tot el dia ben aviat.

L’Ignasi, director d’empreses d’una entitat bancària implicada en les fusions del panorama català ens ha augmentat el crèdit a curt termini de la empresa, un 25% més. Malgrat que els preus que ens ha proposat són exhorbitants, la novetat està en que no l’ha reduït. I això en un any en que la solvència general ha anat a la baixa, constitueix una verdadera bona notícia.

La Maria Teresa, que duu també quasi dos anys a l’atur encara no ha trobat feina, però almenys la criden per fer entrevistes. Això vol dir, entre d’altres coses, que algunes empreses fitxen gent. Això és bo ni que sigui per cobrir baixes o jubilacions ja que almenys no es destrueix ocupació.

I finalment la quarta coseta: El mes de novembre el nombre de societats mercantils a Espanya ha augmentat respecte el mateix mes que l’any passat (només un 4,6%). I aquí vull explicar-me una mica més. Quan algú crea una empresa és que té l’íntim convenciment de guanyar algun caleró. Muntar una empresa vol dir invertir estalvis, demanar un préstec, contractar persones, comprar béns i serveis, llogar o comprar un local, etc... Si aquesta tendència es consolidés, seria una bona notícia.
Només aquests quatre detalls em fan pensar que alguna cosa s’està movent en aquesta fossa abissal en que sembla haver caigut la economia. Evidentment, que això només són símptomes, i que aquesta esperada recuperació no està aquí a la cantonada ni molt menys, però si en algun moment els comentaris s’assemblaven a la famosa frase d’en Solchaga: “mira que malament estem, però no pateixis, que demà serà pitjor...” ara ja no hi són.

Conclusió: La recuperació s’acosta, però... a quin ritme? ...a quina velocitat? ... Bé, això és difícil de dir, però si m'assabento abans que ningú, no us preocupeu que us ho faré saber.

Fins aviat!

dimecres, 6 de gener del 2010

Creem ocupació o escurem la butxaca dels incauts?


jordigarcia.cat
Una cadena de “fast food” ecològica i natural publica en el vidre dels seus establiments la foto que veieu aquí al costat per tal d'incentivar que els consumidors, nosaltres, entrem al seu establiment. La veritat és que a mi no m'han convençut gaire. Ara us explicaré perquè!

El rètol comença així: “Raons per les quals cal escollir XXXX:”. Qualsevol consumidor, després d'aquesta entrada s’espera un missatge intel•ligent,captivador i sorprenent. Però no passa res d’això, veieu que ve a continuació:

“Gràcies al seu consum es mantenen 758 llocs de treball a tota Espanya”. En primer lloc, que ens està dient? Que si no consumim els faran a tots fora? Un xantatge emocional...? Doncs comencem be!! Segon, En quines condicions estan aquests empleats? Salaris, horaris, vacances, seguretat laboral,... Perquè si hem d'afavorir llocs de treball, espero que siguin en condicions dignes!! I finalment, si aquesta és la raó per la qual hem d'escollir XXXX i no ZZZZ, vol dir potser que la cadena que te al costat no té empleats? O és que aquells homínids que duen un delantal de color vermell potser són androides?? Doncs no m'hi havia fixat...

Seguim: “Gràcies als beneficis que genera aquesta empresa i a la aplicació del 100% (*), crearem 87 llocs més” . El que diuen aquí, tot i que sembla molt generós no ho és. Simplement volen créixer, i obrir nous establiments. No estan sacrificant res, però ho sembla. La majoria de les empreses que no cotitzen a borsa reinverteixen tots els seus beneficis en la empresa per crèixer. I això no ho fan per crear llocs de treball, si no per facturar més i guanyar més diners, no ens enganyem.

Tercer argument: “..el cafè i el té procedeixen directament dels països productors sense intermediaris, beneficiant d’aquesta manera els països més necessitats del món”. Ui que bons que són!! Si és que haurien de merèixer el Nobel de la Pau enlloc de l’Obama!! Segur que no hi ha intermediaris entre el productor i la cadena?? Ni recol•lectors? Ni torradors de cafè? Ni transportistes? Ni agents de duanes? Ni magatzems? Tota la cadena logística pertany a la cadena XXXXX??? Vinga, va, suposem que m'ho crec... però mira per on, alguns d'aquests agents també tenen empleats, i també necessiten treballar per guanyar-se el pa! I per acabar-ho d'adobar, resulta que la imatge de l’agricultor independent, que treballa la seva terra és residual. La majoria de cultius dels països productors de tè i cafè es fan en grans latifundis propietat de multinacionals o grans terratinents que, òbviament no dipositen els seus estalvis en bancs del país. I tercera questió: Suposant que si, que compren el cafè i el té directament a tots els Juan Valdez dels països desafavorits, la pregunta clau seria, i a quin preu li paguen?? És un preu just?? Una gran cadena com aquesta comprar a milers de petits agricultors i no abusa de la seva posició de força? Bé. Jo diria que aquest tercer argument tremola per tot arreu. Em sembla masa falaç.

Quart argument: “... gràcies a comprar el cafè en els països d’origen podem captar la millor qualitat del mercat per oferir-la als nostres clients”. Home! Ja era hora! Primera frase en què diuen què guanya algú per entrar en aquell local i no en el del costat. No, si ja trobo be que m'expliquin com millorarà el mon si jo prenc un cafè allà, però la pregunta que tot consumidor es fa sempre constantment és:"i jo què hi guanyo?" Realment tenen millor qualitat perquè compren a l’origen? Depèn del sistema de conservació. Tota la producció mundial de cafè es produeix a l'hemisferi sud, mentre que el seu consum es realitza en el del nord. Així que el transport és clau. Suposem que si, que està ben transportat. Llàstima que el posin al final.

Conclusió: Aquest exemple, tot i ser flagrant, i hauria de figurar en algun llibre de com no fer una campanya de marketing, no és el més important que basa en el "creem ocupació" el seu argument de venta. Ara mateix n’estic seguint un de molt a prop, que espero que acabi aviat per poder-vos-el explicar... Convido als meus lectors a endevinar de quin grup empresarial es tracta.

Fins aviat!

(*) NOTA: Com veieu la sintaxi tampoc és el fort d'aquesta companyia. Una versió corregida podria ser aquesta: "Gràcies a la aplicació del 100% dels beneficis que genera aquesta empresa...”