dijous, 22 d’octubre del 2009

Subvencions i vivenda - Com funciona una subvenció?


jordigarcia.cat

Malgrat que molts economistes han rebut premis Nobel per demostrar com els supòsits clàssics de la teoria econòmica tenen alguna escletxa, la veritat és que difícilment es pot funcionar sense tenir-los en compte.

Per exemple. La teoria clàssica econòmica diu que les subvencions fan baixar el preu d’un be en el mercat i per tant, augmenta la seva demanda. És a dir, es venen més cotxes. Això és va demostrar a Espanya els anys 90 amb el Famós Plan Renove “La buena acogida del «plan Renove» propicia la recuperación del mercado de automóviles”. Aquí, per exemple hi ha un detallat estudi que es va fer sobre els "Plans Renove I i II dels anys 94 i 95”

Precisament això també ha passat als EE.UU: amb el Plan Renove” sobre vehicles que va llançar Obama durant l’estiu i que va tenir un èxit rotund.
“Exito del Plan Renove de EE.UU.”

Doncs bé, a EE.UU. la construcció de vivendes s’està ralentitzant degut a que les subvencions estant a punt d’acabar-se: “el inicio de viviendas en EEUU cae por el miedo al fin de las ayudas”

I a Espanya què hem fet? Doncs durant el boom immobiliari (en que no es necessitava cap incentiu a la compra de vivenda) inexplicablement Espanya ha mantingut la desgravació fiscal per compra de vivenda, i ara que el sector està en plena crisi s’anuncia que aquestes ajudes es retiraran aviat.... concretament a finals de 2010.

Si algú em pogués explicar com ens en sortirem, fent exactament el contrari del que vam fer l’any 1994 (quan patíem la crisi post-olimpica) que m’ho expliqui ben explicat...

NOTA: Gràfic extret d’idealista.com

dijous, 8 d’octubre del 2009

Conferència Leopoldo Abadia

jordigarcia.cat

Ahir vaig assistir a una conferència divertida i interessant del conegut Leopoldo Abadia, autor del llibre “La crisis NINJA y otros misterios”.

L’ingeni d’aquest home és extraordinari. Fa mesos que es passeja per tot l’estat omplint sales de conferències que l’escolten atentament. Empresaris advocats, economistes, i tot tipus de fauna empresarial als que fa passar una molt bona estona. Jo almenys em vaig divertir molt. Ho recomano. La veritat és pel que fa a l’economia, no va explicar res que no sàpiga qualsevol persona que llegeix els diaris i la majoria de preguntes que li van fer no les va saber contestar. “No lo sé” va repetir francament. Tot el que va dir era cert i fruit del sentit comú, que potser algú pensava que s’havia perdut. Però no. No s’havia perdut... el tenia tot ell!! Sempre ho ha dit que no en sap res d’economia. De fet no és economista sinó enginyer. Però la gent es pensa que ho diu per humilitat, i l’anomenen Gurú de la economia... que curiosos que som els humans... oi?

Be, la exposició del Leopoldo va començar amb una sèrie de frases de polítics, presidents de banca, economistes de prestigi, etc... que un cop tretes de context, feien molta gràcia. Per exemple, diu que el Trichet li va donar un consell a tots els espanyols i que el Leo va obrir la llibreta per apuntar-ho: “No comprin res que no entenguin”. Molt obvi, no?

Després de diverses anècdotes, va explicar quines eren les raons de la crisi, i va dir que la pèrdua de valors (crec que va utilitzar la paraula decència). Tot va començar amb un conjunt de pocavergonyes (uns 15.000 en total) de tot el mon que van inventar uns productes financers molt complexes. Després van venir els estúpids (prop d’un milió i mig, aproximadament), que eren legió i que els van comprar per revendre’ls als ingenus, que som la resta del mon.

Va dir que els responsables de la crisi eren, amb majúscula les, entitats financeres, donant a entendre que pertanyien a la categoria dels pocavergonyes i/o dels estúpids. Jo li vagi preguntar que si eren tant culpables com és que ningú n’havia pagat les conseqüències? I com és que fins i tot, n’hi havia que havien estat acomiadats amb sous de 3 milions d’euros anuals i pensions de 50 milions, com el cas del exconseller delegat del BBVA. No em va saber respondre.

Finalment va concloure amb una paràbola sobre el manual d’instruccions que tenim tots. Va dir que els cotxes duien un manual i que el conductor podia seguir-lo o no. Que els humans tenim també un manual, que molta gent havia ignorat en aquesta època de creixement esbojarrat. Coneixent les seves inclinacions religioses, ex-professor de l’IESE i que és pare de 12 fills, no em costa imaginar que el corol•lari (o la moraleja) de la seva xerrada seria quelcom així com: “Tingueu una vida exemplar, o la vida us passarà factura!”.

Conclusió: Conferència molt entretinguda i amena. Totalment recomanable a qui no entén de economia i no la necessiti.